CICLES FORMATIUS - GRAU MITJÀ - GRAU SUPERIOR - CAS

ColorsMGZ 

Guia d'ús


A la biblioteca hi ha tres tipus de materials: llibres, publicacions periòdiques (revistes i diaris) i material àudio-visual informàtic.
Biblio5

LLIBRES

Els llibres es classifiquen i es col•loquen en els prestatges seguint la Classificació Decimal Universal (CDU). La majoria de biblioteques del món utilitzen la CDU per a classificar els llibres. Consisteix a donar un número, del 0 al 9, a tots els llibres de la biblioteca, segons el tema de què tractin.

Més informació...

ePèrgam: consulta el fons de l'Institut


L’ePèrgam, és l’aplicació de gestió de les biblioteques escolars que ofereix el Departament d'Ensenyament. És una aplicació en línia i es caracteritza per:

  • Aprofitar els avantatges de la xarxa per fer la catalogació.
  • Permetre la consulta en línia dels catàlegs de les biblioteques escolars. Consulta el Web...

epergam

Contenidors: el tetris del comerç internacional

DEPARTAMENT DE COMERÇ I MÀRQUETING - BIBLIOTECA

Enguany es commemora el 50è aniversari del primer viatge transatlàntic d’un vaixell carregat de contenidors entre els Estats Units i Europa. Amb aquest motiu, el Departament de Comerç i Màrqueting i la Biblioteca us presenten una selecció del seu fons bibliogràfic sobre transport, logística i comerç internacional.

La idea de transportar la mercaderia en caixes estàndard ha revolucionat el comerç i l’economia del planeta. Aquesta primera embarcació, que pertanyia a la ja desapareguda United States Line, atracava el 26 de març de 1966 al port de Rotterdam.

L’invent s’ha d’atribuir a Malcom McLean, un transportista de Carolina del Nord que una dècada abans va fer que el petrolier de la Segona Guerra Mundial Ideal X atracat al port de Newark (New Jersey) carregués sobre la seva coberta 58 remolcs de camió adaptats de manera que fos fàcil de treure’ls del vehicle, carregar-los, descarregar-los i tornar a dipositar-los en camions. L’equip comptable de McLean va calcular que el nou procediment reduïa cent vegades el temps de l’operació i era un 97% més econòmic.

El contenidor va haver de fer front a molts obstacles fins a consolidar-se. Calia adaptar vaixells i ports i estandarditzar les mides de les caixes.

El contenidor intermodal va ser una idea senzilla i revolucionària alhora: S’unifica la càrrega, es redueix el temps de trànsit i els costos del seu emmagatzematge al port; finalment, augmenta la fiabilitat de lliurament de les mercaderies a qualsevol part del món D’aquesta manera el comerç marítim cobra la força que avui té i es converteix en motor de la globalització. Els vaixells portacontenidors han evolucionat molt, sobretot en dimensió, les grans navilieres s’han concentrat i els ports s’han transformat en plataformes orientades al comerç internacional: busquen la competitivitat amb terminals modernes de més calat, grans esplanades per allotjar els contenidors i àgils vies de comunicació per evacuar-los ràpid.

En aquestes condicions, el cost del transport ha deixat de ser una barrera per produir en un lloc del planeta i consumir en un altre.

Font d’informació:

Tota la informació s’ha tret de l’article de Francesc Muñoz: Contenidors: el tetris de la globalització, publicat al suplement L’econòmic del diari El Punt-Avui el diumenge, 14 de febrer de 2016.