CICLES FORMATIUS - GRAU MITJÀ - GRAU SUPERIOR - CAS

ColorsMGZ 

Badalles o treballes

“La majoria de la gent prefereix avorrir-se en el treball si creu que no se’l retribuirà suficientment per realitzar un esforç extra”. Aquest és el títol d’un estudi que arribava a aquesta conclusió, potser perquè incideix en un dels aspectes que més està danyant a una societat com la nostra com és el fet d’acostumar-se a actuar sota el paraigües de la llei del mínim esforç. Serveixi com exemple el fracàs escolar que ens apunten les estadístiques i el fet de que el 48% del joves a Catalunya entre 16 i 24 anys no cursen, avui, cap tipus d’ensenyament segons ens diu l’últim estudi de l’EPA (enquesta de població activa), afegit tot això, a l’existència d’un cert temor a la responsabilitat o simplement una contundent peresa per part dels adults a formar-se més en el món laboral.

Doncs bé, la Fuqua Scholl of Bussines de la Universitat de Duke (EE.UU) ha analitzat aquesta tendència creixent en la nostra societat: l’aversió a l’esforç. L’informe “Aversión al esfuerzo: opciones de trabajo y su compensación, sobrepasadas por el esfuerzo”, realitzat pel professor de màrqueting d’aquesta escola, Peter Ubel, i pel professor assistent de la Stirling University, David Comerford, demostra l’animadversió existent per part de la gent a realitzar esforços extra en la seva feina, sense percebre una compensació econòmica a canvi.

Els professors Ubel i Comerford han estudiat a fons el per què la gent decideix esforçar-se menys, conscients que això comporta, fins i tot, una menor satisfacció personal. Aquesta tendència fa referència al fet que, cada vegada més, les persones decideixin acceptar treballs i feines que comporten menys responsabilitats enfront de les que suposen esforços extres, perquè creuen que no se’ls remunerarà suficientment. Uns estudis realitzats a un total de 268 persones demostren que, quan se’ls hi planteja el tema del salari, de cop es converteix en un assumpte important. Es centren de forma pràcticament exclusiva en el que han de cobrar deixant de banda aspectes que no siguin els purament monetaris com, per exemple, el valor social que aquella feina pot significar o, fins i tot, si els hi és interessant

Això demostra que molts joves no es paren a pensar en què beneficis poden obtenir acceptant un treball que pot ser no remunerat, però, que els hi aportarà experiència i oportunitats en un futur. Fets com aquests succeeixin a EE.UU. i també a casa nostra. Potser molts dels nostres joves no sàpiguen que a Catalunya la crisi ha destruït més de mig milió de llocs de treball i que, tant sols, un 3% eren persones amb estudis superiors. L’esforç per estudiar val la pena?.

Tanmateix, el professor Ubel rebutja la idea de que aquest sigui un fet exclusivament actual. Textualment, comenta, “crec que això porta repetint-se al llarg de moltes generacions”. I també vol matisar la preferència, per part de les diferents generacions, pel que ell anomena el “badallar de l’esser humà”. No és que la gent prefereixi avorrir-se a la feina, sinó que a l’hora de la recerca de la feina no pensa si aquesta serà o no avorrida i tan sols compara l’esforç que els hi suposarà i quan els hi pagaran. Així doncs, en molts casos, aquestes situacions desembocaran en situacions d’avorriment que comportaran que la gent lamenti la seva decisió.

Després de tot l’esmentat, cal preguntar-se,si la crisi no ha canviat aquestes actituds?. “Certament aquest problema és més evident en aquelles persones que tenen l’oportunitat d’elegir entre diferents ofertes de treball, cosa que no succeeix en el moment actual... però, en ocasions els treballs avorrits són els únics als que la gent pot accedir”. Per regla general la gent es centra en el binomi esforç-recompensa, i per tant, assumeixen que si un treball requereix més esforç ha de comportar un salari més alt o millor remunerat, en cas contrari no l’accepten. Això, és un greu error. S’hauria de pensar, també, si el treball és agradable, estimulant i si és valorat socialment , respon el professor de la Duke University. I com és pot canviar això?. “Crec que són els propis treballadors els que han de canviar aquesta actitud, sobretot, si valoren els aspectes no monetaris”, contesta.

D’altra banda, Ubel es lamenta que els joves no valoren l’experiència”. “Crec que la gent hauria de valorar l’experiència que s’adquireix dels treballs difícils, i això és algo que els joves no solen fer. Simplement, se n’obliden de considerar aquests tipus de coses a l’hora d’acceptar un lloc de treball”, esmenta.

Per tant, si el “badall” guanya/derrota l’esforç i els desitjos de superació, cal preguntar-se què conseqüències tindrà aquesta actitud per a les organitzacions. “Les empreses haurien d’assegurar-se de que els seus futurs empleats es centren en aspectes no monetaris del treball, especialment si aquest els hi pot oferir unes condicions agradables i satisfactòries”, finalitza dient el nostre professor Ubel.

Resum de l’article publicat a La Vanguardia per l’autor Jordi Goula