CICLES FORMATIUS - GRAU MITJÀ - GRAU SUPERIOR - CAS

ColorsMGZ 

Les Formes del treball: treball mercantil i domèstic

El treball mercantil és aquella forma de treball que té com a objectiu l’obtenció de rendes monetàries a canvi de l’activitat realitzada. La remuneració i l’intercanvi de mercat, guiat per l’afany de lucre individual, defineixen aquest concepte restringit de treball que és coneix també com ocupació, ja sigui per compte propi (autònom) o per compte d’altri (assalariat).

Tanmateix, malgrat que en la nostra societat s’atorga més importància al treball remunerat, existeix un important volum d’activitat productiva destinada a la satisfacció de necessitats humanes que no es vincula a l’obtenció d’una remuneració ni a la venda de mercaderies a canvi d’un preu, és el conegut com treball reproductiu o domèstic. Es tracta bàsicament del treball no remunerat que es fa a la pròpia llar, en benefici dels membres de la família, sigui l’elaboració del menjar, la neteja de la casa, l’atenció als malalts i majors o la criança dels infants. Així mateix, també podem incloure dins d’aquest mateix grup les feines a la comunitat, realitzades de forma voluntària: ajuda entre veïns o amics, participació en activitats comunitàries o organitzacions no lucratives de tipus social, ecològic, solidari o caritatiu. El principi que orienta el treball reproductiu no és pròpiament l’interès individual del guany, sinó l’afectivitat, la solidaritat, etc.; en conseqüència, no hem de tenir complexos a l’afirmar que el treball reproductiu resulta fonamental per garantir la supervivència del membres més febles de la societat i assegurar l’existència de noves generacions de treballadors i treballadores. La família i les xarxes de suport solidari són, en definitiva, àmbits de producció de bens i serveis essencials per a la supervivència, fora del món mercantil i de la remuneració.

El menor reconeixement social del treball reproductiu, no és aliè a la divisió sexual del treball, que ha suposat durant molt de temps la supremacia de l’home en l’ocupació (remunerada) i la dedicació de les dones a les feines reproductives. Així, de forma general, aquests treballs no s’inclouen en el producte interior brut (PIB) dels països.

El que s’ha explicat fins ara és la posició predominant en l’anàlisi econòmica pel que fa a la conceptualització de què és treball, però, hi ha una posició alternativa del marc convencional que planteja la necessitat d’abordar de forma conjunta l’estudi de tots els processos de producció de bens i serveis orientats a satisfer les necessitats humanes (Humphries i Rubery 1994). Per tant, creiem que l’esfera mercantil i l’esfera reproductiva han de coexistir al mateix nivell en la mesura que la lògica del treball reproductiu no es pot reduir a la racionalitat econòmica, sinó que es troba influïda pel sistema de valors socials vigent, i és per això què, des del nostre punt de vista, i des del que considerem justícia social, haurien de conviure en importància i en reconeixement social i econòmic el treball mercantil i el domèstic/reproductiu.