CICLES FORMATIUS - GRAU MITJÀ - GRAU SUPERIOR - CAS

ColorsMGZ 

  • Llegir: 2004 vegades

Emprendre, qüestió de vocació

Iniciem un nou curs i us volem donar la benvinguda des del departament de FOL i, més concretament, des de la Comissió D’Emprenedoria amb aquest petit article on us fem cinc cèntims de la idea següent, emprendre: qüestió de vocació. Malgrat la gran quantitat de persones que s’han vist forçades a emprendre a causa de la crisi i que el fet d’emprendre avui dia sembla gairebé una obligació moral, la realitat és que la majoria dels creadors de star up (empreses innovadores que just comencen) ho fan per vocació.

Llegir més ...
  • Llegir: 2186 vegades

Badalles o treballes

“La majoria de la gent prefereix avorrir-se en el treball si creu que no se’l retribuirà suficientment per realitzar un esforç extra”. Aquest és el títol d’un estudi que arribava a aquesta conclusió, potser perquè incideix en un dels aspectes que més està danyant a una societat com la nostra com és el fet d’acostumar-se a actuar sota el paraigües de la llei del mínim esforç. Serveixi com exemple el fracàs escolar que ens apunten les estadístiques i el fet de que el 48% del joves a Catalunya entre 16 i 24 anys no cursen, avui, cap tipus d’ensenyament segons ens diu l’últim estudi de l’EPA (enquesta de població activa), afegit tot això, a l’existència d’un cert temor a la responsabilitat o simplement una contundent peresa per part dels adults a formar-se més en el món laboral.

Doncs bé, la Fuqua Scholl of Bussines de la Universitat de Duke (EE.UU) ha analitzat aquesta tendència creixent en la nostra societat: l’aversió a l’esforç. L’informe “Aversión al esfuerzo: opciones de trabajo y su compensación, sobrepasadas por el esfuerzo”, realitzat pel professor de màrqueting d’aquesta escola, Peter Ubel, i pel professor assistent de la Stirling University, David Comerford, demostra l’animadversió existent per part de la gent a realitzar esforços extra en la seva feina, sense percebre una compensació econòmica a canvi.

Els professors Ubel i Comerford han estudiat a fons el per què la gent decideix esforçar-se menys, conscients que això comporta, fins i tot, una menor satisfacció personal. Aquesta tendència fa referència al fet que, cada vegada més, les persones decideixin acceptar treballs i feines que comporten menys responsabilitats enfront de les que suposen esforços extres, perquè creuen que no se’ls remunerarà suficientment. Uns estudis realitzats a un total de 268 persones demostren que, quan se’ls hi planteja el tema del salari, de cop es converteix en un assumpte important. Es centren de forma pràcticament exclusiva en el que han de cobrar deixant de banda aspectes que no siguin els purament monetaris com, per exemple, el valor social que aquella feina pot significar o, fins i tot, si els hi és interessant

Això demostra que molts joves no es paren a pensar en què beneficis poden obtenir acceptant un treball que pot ser no remunerat, però, que els hi aportarà experiència i oportunitats en un futur. Fets com aquests succeeixin a EE.UU. i també a casa nostra. Potser molts dels nostres joves no sàpiguen que a Catalunya la crisi ha destruït més de mig milió de llocs de treball i que, tant sols, un 3% eren persones amb estudis superiors. L’esforç per estudiar val la pena?.

Tanmateix, el professor Ubel rebutja la idea de que aquest sigui un fet exclusivament actual. Textualment, comenta, “crec que això porta repetint-se al llarg de moltes generacions”. I també vol matisar la preferència, per part de les diferents generacions, pel que ell anomena el “badallar de l’esser humà”. No és que la gent prefereixi avorrir-se a la feina, sinó que a l’hora de la recerca de la feina no pensa si aquesta serà o no avorrida i tan sols compara l’esforç que els hi suposarà i quan els hi pagaran. Així doncs, en molts casos, aquestes situacions desembocaran en situacions d’avorriment que comportaran que la gent lamenti la seva decisió.

Després de tot l’esmentat, cal preguntar-se,si la crisi no ha canviat aquestes actituds?. “Certament aquest problema és més evident en aquelles persones que tenen l’oportunitat d’elegir entre diferents ofertes de treball, cosa que no succeeix en el moment actual... però, en ocasions els treballs avorrits són els únics als que la gent pot accedir”. Per regla general la gent es centra en el binomi esforç-recompensa, i per tant, assumeixen que si un treball requereix més esforç ha de comportar un salari més alt o millor remunerat, en cas contrari no l’accepten. Això, és un greu error. S’hauria de pensar, també, si el treball és agradable, estimulant i si és valorat socialment , respon el professor de la Duke University. I com és pot canviar això?. “Crec que són els propis treballadors els que han de canviar aquesta actitud, sobretot, si valoren els aspectes no monetaris”, contesta.

D’altra banda, Ubel es lamenta que els joves no valoren l’experiència”. “Crec que la gent hauria de valorar l’experiència que s’adquireix dels treballs difícils, i això és algo que els joves no solen fer. Simplement, se n’obliden de considerar aquests tipus de coses a l’hora d’acceptar un lloc de treball”, esmenta.

Per tant, si el “badall” guanya/derrota l’esforç i els desitjos de superació, cal preguntar-se què conseqüències tindrà aquesta actitud per a les organitzacions. “Les empreses haurien d’assegurar-se de que els seus futurs empleats es centren en aspectes no monetaris del treball, especialment si aquest els hi pot oferir unes condicions agradables i satisfactòries”, finalitza dient el nostre professor Ubel.

Resum de l’article publicat a La Vanguardia per l’autor Jordi Goula

Llegir més ...
  • Llegir: 2593 vegades

Les Formes del treball: treball mercantil i domèstic

El treball mercantil és aquella forma de treball que té com a objectiu l’obtenció de rendes monetàries a canvi de l’activitat realitzada. La remuneració i l’intercanvi de mercat, guiat per l’afany de lucre individual, defineixen aquest concepte restringit de treball que és coneix també com ocupació, ja sigui per compte propi (autònom) o per compte d’altri (assalariat).

Tanmateix, malgrat que en la nostra societat s’atorga més importància al treball remunerat, existeix un important volum d’activitat productiva destinada a la satisfacció de necessitats humanes que no es vincula a l’obtenció d’una remuneració ni a la venda de mercaderies a canvi d’un preu, és el conegut com treball reproductiu o domèstic. Es tracta bàsicament del treball no remunerat que es fa a la pròpia llar, en benefici dels membres de la família, sigui l’elaboració del menjar, la neteja de la casa, l’atenció als malalts i majors o la criança dels infants. Així mateix, també podem incloure dins d’aquest mateix grup les feines a la comunitat, realitzades de forma voluntària: ajuda entre veïns o amics, participació en activitats comunitàries o organitzacions no lucratives de tipus social, ecològic, solidari o caritatiu. El principi que orienta el treball reproductiu no és pròpiament l’interès individual del guany, sinó l’afectivitat, la solidaritat, etc.; en conseqüència, no hem de tenir complexos a l’afirmar que el treball reproductiu resulta fonamental per garantir la supervivència del membres més febles de la societat i assegurar l’existència de noves generacions de treballadors i treballadores. La família i les xarxes de suport solidari són, en definitiva, àmbits de producció de bens i serveis essencials per a la supervivència, fora del món mercantil i de la remuneració.

El menor reconeixement social del treball reproductiu, no és aliè a la divisió sexual del treball, que ha suposat durant molt de temps la supremacia de l’home en l’ocupació (remunerada) i la dedicació de les dones a les feines reproductives. Així, de forma general, aquests treballs no s’inclouen en el producte interior brut (PIB) dels països.

El que s’ha explicat fins ara és la posició predominant en l’anàlisi econòmica pel que fa a la conceptualització de què és treball, però, hi ha una posició alternativa del marc convencional que planteja la necessitat d’abordar de forma conjunta l’estudi de tots els processos de producció de bens i serveis orientats a satisfer les necessitats humanes (Humphries i Rubery 1994). Per tant, creiem que l’esfera mercantil i l’esfera reproductiva han de coexistir al mateix nivell en la mesura que la lògica del treball reproductiu no es pot reduir a la racionalitat econòmica, sinó que es troba influïda pel sistema de valors socials vigent, i és per això què, des del nostre punt de vista, i des del que considerem justícia social, haurien de conviure en importància i en reconeixement social i econòmic el treball mercantil i el domèstic/reproductiu.

Llegir més ...
  • Llegir: 2520 vegades

El treball: concepte

Començarem dient què, el treball és una activitat humana, però s’ha de tenir en compte que la idea de treball no existia en les societats primitives, i tant sols parcialment a la Grècia clàssica o a Roma, on les ocupacions que avui anomenem treball no eren dignes de persones lliures, les quals s’havien de dedicar a activitats no vinculades a l’obtenció de guanys. Aquesta percepció del treball no variarà massa amb el desenvolupament del cristianisme fins a l’edat mitjana, i seran la reforma protestant i l’adveniment del capitalisme les que definiran el treball com a activitat valorada i vinculada al progrés individual i social ( Naredo: economista i estadístic espanyol, estudiós i divulgador de l’economia ecològica a Espanya).Treball2

Així doncs, per tal d’elaborar una definició operativa de treball, pot resultar aclaridora l’afirmació següent: el treball constitueix una activitat humana orientada a la realització d’activitats que satisfan necessitats. Es tracta d’una definició amplia, que considera la possibilitat de formes de treball diferents i que les contextualitza socialment. Dit d’una altra forma, el treball consisteix en la realització de tasques vinculades a satisfer necessitats de les persones a través de la producció de béns i serveis, mobilitzant capacitats físiques i intel·lectuals, elements materials i relacions socials ( ja que el treball és sovint una activitat col·lectiva).

De fet, en la mesura que el treball és una forma de desenvolupar la capacitat humana d’actuar sobre el medi natural i, fins i tot, de construir relacions i identitats socials, sovint té més que un simple sentit funcional o pecuniari per a les persones. A títol d’exemple podem dir que, un professor cobra igual per impartir la seva classe de forma amena que avorrida, però si per a ell la seva activitat docent té un sentit que va més enllà dels salari (pels seus principis morals, pel prestigi professional o pel reconeixement dels alumnes, etc) intentarà fer la classe de manera atractiva, malgrat que li suposa un major esforç de preparació de materials i d’actualització de continguts.

En qualsevol cas, el treball no es pot definir de forma genèrica o constrenyedora. Que una activitat sigui considerada Treball1treball o no treball depèn d’una valoració social. Així, les accions que una persona realitza per al seu oci no són socialment considerades treball, encara que el oci és una necessitat humana vital (que permet, a més, reconstituir la capacitat de treballar) i malgrat que aquestes accions poden suposar esforç i planificació. Continuant amb l’exemple del professor, pensem que aquest, per exemple, passa el matí d’un diumenge pescant amb uns amics, i comparem la consideració social d’aquesta activitat amb la del pescador que es dedica a la feina de pescar amb el seu vaixell al costat d’altres mariners i el seu patró. Tindrem doncs, oci en el primer cas, treball en el segon. L’activitat és semblant, però la valoració diferent en base al seu context, sobretot va lligat al fet que la pesca tingui o no com a objectiu aconseguir ingressos i al tipus de relacions socials que s’hi estableixen (entre amics que passen una estona junts en el primer exemple, entre empresari i treballadors en el segon).

Fins aquí una breu ressenya de la definició de treball. Per a la propera . . . continuarem ampliant aquest mateix tema pel que fa a “les formes de treball: treball mercantil i treball reproductiu/domèstic.

Llegir més ...